divendres, 22 de setembre de 2017

Trigo

El veredicte deI I Certamen de Poesía por la Agricultura, organitzat per l'associació La Oruga Azul, ha decidit atorgar el primer premi a una tal Marta Finazzi.

«Trigo»                 

Siembro poemas
sobre la tarde espigada
arando con tinta
las páginas viejas
donde paso el rastrillo
sin rasgar las esquinas
de las palabras prohibidas
porque la patria solo son letras
de geografía imperfecta.

Y labro el futuro
en el campo infinito
que tiñe mis sueños
del color de los pastos
y huele a rastrojo
de la siega del tiempo
mientras el sol se refleja
sobre el espejo más rubio
de mi terruño dorado
donde respiro esporas
de la luz de los versos
errando cual náufragas
en el calidoscopio infinito
de la agricultura del mundo.

Pero tan solo soy trigo
de semillas anónimas
bailando una danza
de viento y de espera
mientras abrazo la nada
bajo el calor de los años
que mecen mi vida.


I Certamen de Poesía por la Agricultura

dimecres, 7 de juny de 2017

Mayflower

Rob Mayflower s’embarcà en una aventura d’exili sota un nom inventat perquè a alta mar les mentides no són cap crim si ningú no les veu. I com un ratolí de coberta, es dedicà a ratar el temps com només saben fer els polissons, però s’equivocà de nom perquè no s’esperava que un altre naufragi li estrellés el futur que cosia d’amagat del món. Es tancà en una bombolla que l’horror d’aquella nit va deixar buida i es va prometre sobreviure com una obligació per a algú amb nom de vaixell enfonsat a bord d’un transatlàntic que semblava invencible. No sabia com, però la sort li passà per sobre com una alenada de vida. I des de llavors, l’únic polissó del Titànic vivia per explicar-ho. Convidat per tots els naviliers dels mars coneguts, només demanava una cosa: una cabina sense finestres per no veure mai més el mar. 

dilluns, 29 de maig de 2017

Pàtria

He guanyat l'accèssit a l'Englantina d'Or dels IX Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat. Avui, més que mai, tinc les mans plenes de pàtria.


«Pàtria»

Tinc les mans brutes
de la terra que abraço
i soc com una heura
que esborra la paret,
blanca com la sal,
amb les meves ferides
tacades d’exili.
Tinc el rostre guixat
pels secs de memòria
llaurats sobre la pell
i els compto com si fossin anells
d’un arbre oblidat i caduc
perquè em diguin qui soc,
un vell solitari que caça records
a l’obaga del temps.
Tinc els llavis gastats
de pretèrits perfets
que s’escolen indòmits
per les escletxes
del silenci més trist,
fugitius incansables,
muts de futur
en una cursa imparable
de lletres que tornen a casa.
I soc mestre de reis
perquè estimo la pàtria
amb totes les síl·labes
i la duc guardada endins,
a l’infern de l’abric
com si fos un ocell,
indefens somiador
amb les ales trencades.



divendres, 21 d’abril de 2017

Sant Jordi

D'arrítmia el drac expira
i Sant Jordi pren muller
mentre salta una guspira
de l'arma del cavaller.



dijous, 20 d’abril de 2017

Gateando

Finalista del I Certamen de Microrrelatos Roquetas de Mar (Almeria), dedicat al poema "Mar eterno" de Miguel Hernández.

Gateando

Mi abuelo me contó que en el sur de la patria habita un dragón que pasea su belleza entre ágatas, almadrabas y aguas amargas. De mirada felina atrapada en la memoria como si fuera un fósil, su cuerpo parece un barco encallado en la noche azabache del tiempo. Fundiéndose en la geografía salvaje de su soledad, la fiera se zambulle entre sus apellidos de roca y telarañas de olvido como un dinosaurio que se ha hecho mayor. Yo la busco cada tarde entre las piedras del Cabo de Gata y la espero a la orilla de mi mundo salado mientras silbo una melodía de viento y de fe. Y tras el verso de “asómate a mi mar”, mi pequeño milagro siempre aparece de entre los acantilados como una sombra esclava del poeta. Gateando y arrastrando la vida porque la victoria siempre es azul. 

dimecres, 15 de febrer de 2017

L'heroi del pijama

Microrelat seleccionat a les deliberacions finals de gener de La Microbiblioteca. Moltes gràcies :)


L'heroi del pijama

Es deia Begur Serra i tothom li deia que tenia nom de poble. Havia arribat al poder judicial per la inèrcia de l’herència, però s’arrossegava pels passadissos de la llei com si ell també fos culpable. Tancat en un despatx oblidat de la gran ciutat que semblava una capsa de sabates, somiava que la vida era més que una masmorra de codis i normes. Malgrat tot, cada nit, quan el rellotge marcava les 23.23 h, les reixes del seu secret s’obrien de bat a bat i casa seva s’inundava de l’olor de mar que el perseguia des que va néixer. En aquell precís instant, s’aixecava de cop i, amb el pijama de quadres vermells com a uniforme nocturn, es precipitava al món des del balcó. En un vol lliure, sense tarifes ni trampes perquè els superherois treballen de franc. De nit, només era l’agent 55, perquè el cinc era el seu número de la sort, les lletres del seu nom, del seu cognom. Quan es despertava, l’advocat mai no recordava res de res perquè els somnàmbuls no tenen memòria, com si els primers rajos de sol engolissin l’heroi del pijama. Begur Serra no sabia per què, però cada matí tot feia olor de mar.

dimarts, 31 de gener de 2017

Eclipsi

La felicitat també pot ser en forma d'eclipsi...
He guanyat el II Concurso de Microrrelatos Sol de Otoño organitzat per Mar & Sol! :) 

Eclipse
Albin Brown era un hombre sin memoria. Siempre bromeaba con que la perdió cuando nació porque quería olvidar deprisa para vivir con calma. Era un espíritu libre que abrazaba la vida como si fuera un árbol centenario y su pasatiempo favorito era cazar noches de sol en la pizarra del mundo. En octubre, para celebrar su cumpleaños, subía a la cima del monte Bird y, ebrio del sol de otoño, pedía un deseo. Siempre el mismo. Y mientras el cielo se abría como una granada tiñendo el atardecer de coral, solo esperaba un regalo envuelto en papel de eclipse.