dimarts, 21 de novembre del 2017

Las cumbres


Acabo de guanyar el Premio Vicent Verdú de Poesía del X Certamen Internacional de Literatura y Artes Montañeras Cuentamontes. Escriure és com escalar una muntanya perquè, quan arribes a dalt, t'abraces a l'eternitat dels mots com si el paper ja no existís.

«Las cumbres»             
Los cerros del alma
están hechos de monte
y de tierra gastada
por las huellas del mundo,
pero yo siempre subo
hasta el pico más alto
para fundirme en la nada
y abrazar la esperanza
bajo el sol del ocaso
mientras el cielo se abre
como una flor de amapola.
En la soledad infinita,
las cumbres aguardan
callando y rezando:
apóstoles de roca y de fe
con la mirada perenne,
atalayas de tiempo
y fronteras de Dios
limitando el destino
en la geografía salvaje
de los atlas en blanco.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada